Televisió, Sense Fronteres?
TV3, fa més de 25 anys va poder començar a veure’s al País Valencià gràcies als repetidors d’ACPV. Mai amb plena normalitat, els valencians i valencianes podien veure la televisió catalana. Han anat passant els anys i la falta de predisposició del govern valencià a ajudar a “normalitzar” les emissions de TV3, va portar a ACPV a promoure la ILP “Televisió Sense Fronteres”.
Quan va començar la campanya, teníem dubtes de si podríem arribar a recollir 500.000 signatures, ja que ens pareixien moltíssimes. Però, això no ens podia aturar, i , per tant, ens posarem a treballar des del primer moment. A Benigànim, va ser un dels primers llocs on es van recollir signatures. Varem pensar que la millor manera de recollir un bon grapat de signatures, era eixint al mercat municipal, i el temps, ens ha acabat donant la raó. Teníem un objectiu, i era superar les 600 signatures, i, no és que l’hem superat, sinó que quasi l’hem doblat aconseguint-ne més de 1100. Gent que venia a signar ens preguntava: Però, arribarem a les 500.000?, nosaltres contestavem sens dubte que sí, però, que s’havia de treballar per aconseguir-les. Algú, amb ganes d’increpar, s’acostà a la taula dient-nos: “Ja esteu ajudant els catalans?” … no ens mereixia la pena fer cas. La dona al veure que no li dèiem res, pegà mitja volta i desaparegué. Finalitzàvem la recollida de signatures a Benigànim molt contents per la participació de la gent. No conformant-nos amb això, varem portar al ple municipal, mitjançant el grup socialista, la moció en favor de TV3, que, després d’un temps, s’aprovà per unanimitat amb els vots del tant del PP com del PSOE, encara que, ens quedarem amb les ganes que Puchades, a l’igual que va aprovar la moció, estampara la seua signatura.
Finalitzava el termini per presentar les signatures, i ACPV informava que n’havia recollit un total de 650.000, cosa que ens alegrava, ja que demostrava que el treball que havíem fet, havia valgut la pena. Fa poc es van lliurar les signatures a Madrid, amb la il·lusió que s’aprove finalment la llei. Fa uns dies, veiem a les portades dels periòdics digitals que el PSOE rebutjava debatre la ILP “Televisió Sense Fronteres”, en un acte totalment antidemocràtic i on es mostrava la seua vertadera cara. Era la primera vegada que el govern espanyol rebutjava debatre una ILP que havia aconseguit les signatures requerides. Personalment, puc dir que em vaig posar les mans al cap, després de veure que els motius que donaven per no debatre la ILP eren “econòmics”. Vaig acabar de perdre la poca(per no dir cap) credibilitat que li donava al PSOE. Per sort, hores després, la mesa del Congrés reclamava explicacions al govern per negar-se a debatre la ILP. De moment, la ILP continua endavant, però, amb molts dubtes de si finalment es podrà debatre, i en aquest cas, si arribarà finalment a votar-se al parlament. Passe el que passe, l’actitud mostrada pel PSOE, antidemocràtica, rebutjant 650.000 signatures, demostra la poca “progressivitat” del partit, que cada vegada s’acosta més a les posicions més conservadores de l’espanyolisme.
Per Vicent Tormo.
